VOLTS DE NADAL

El fum de cada casa és com una encantada

columna; el sol somriu i no gosa esclatar;

al cel s'hi empereseix dolcíssima ramada

i vent i fred s'ajeuen del món en el llindar.

Ni es mou, mentre s'encenen els fruits de l'arboçar,

el pi, tothora jove, de gràcia ben cossada;

als morres de la mula i el bou lluu la rosada,

i el bell encens que en brolla mig no se'n vol anar.

Un àngel posa avui, invisible en son vel,

una mica de gust d'infantesa i de cel

al mató de la plata i la mel de la gerra.

Els núvols passen baixos, amb endemigs de blau;

de sota els arbres puja, brandant, boira suau:

es mesclen els alens del cel i de la terra.