Fer el pessebre

Na El que llegireu a continuació són tècniques molt populars i sabudes en ambients pessebrístics que també poden servir per als pessebres populars que fem a casa.

EL LLOC

Per començar a fer el pessebre, la primera cosa que haurem de fer és preparar el lloc on el posarem i estudiar les possibilitats que l'espai -gran o petit- ens dona. Haurem de pensar si volem fer un riu, si hem de posar el refugi dels pastors, si podem fer muntanyes per al fons, si podrem fer-hi uns camps llaurats, etc... Vist i decidit això la primera feina serà posar-hi el cel i després donarem una mica de relleu a l'espai, per exemple, el lloc on anirà la cova del naixement podem elevar-lo una mica i el refugi dels pastors, a l'altra extrem de pessebre també pot anar una mica elevat. Si volem fer uns camps , un riu , o un camí, també ho haurem de preveure per que amb fustes i caixes anirem marcant els relleus. Després ja ho taparem amb suro, molsa o terra i pedres.

LA PALLA

Una mica de palla a l'establia o bé al refugi dels pastors sempre ajuda a crear un ambient molt càlid i agradable, però atenció, cal mantenir sempre les proporcions! Si agafem palla normal i la tallem petita, al costat de les figures encara semblarà gran.

La millor solució és agafar espart, d'un fregall, per exemple, i tallar-lo ben petit a sobre s'un paper de diari, remenar-lo una mica amb els dits i ja tindrem a punt un munt de palla del mida adequat per les figures. Pel mateix procediment pots fet bales de palla o bé un paller.

EL FOC

Si vols que et quedi un foc ben real amaga una bombeta sota el terra d'on vulguis fer el foc de manera que no quedi sense ventilació, al damunt posa-hi un tros de vidre i un paper de cel·lofana vermell. Amb terra i pedres tapa tot el que no vulguis que es vegi, delimitant així l'espai del foc. Posa pel damunt uns trossos de sal gruixuda amb una mica de cendra. Als troncs de la llenya que hauràs tallat prèviament embolica-hi una tros de paper de seda o de fumar i amb un retolador pinta'l una mica per dissimular-lo. Amb el llum vermell, semblaran brases.

EL RIU

Es bona idea el posar un riu o un estany en algun lloc del pessebre. Si hi poses un riu, no et descuidis de construir un pont! Una manera fàcil i clàssica de fer el riu és amb paper de plata o bé amb un mirall, dissimulant amb molsa, pedres o bé amb suros petits els seus cantons. Una altra forma més elaborada de fer el riu és la següent: construeix amb l'ajuda d'uns llistons de fusta i amb guix - o bé amb terra i pedres - la mare del riu de manera que després hi puguis posar al damunt un tros de vidre transparent. Dissimula amb guix o bé amb molsa, terra i pedres els cantons del vidre.

Quan estiguis a punt d'acabar el pessebre i no hagis de fer més pols deixa lliscar per damunt del vidre una mica de vernís transparent, quan estigui a punt d'assecar-se passa-hi un pinzell pel damunt per simular l'aigua en moviment. El vernís el pots utilitzar sempre per a simular humitat en un racó o bé un rierol o un bassal

ELS ARBRES

La millor manera de fer arbres és utilitzant elements naturals ben seleccionats així, branques de roure, romaní, farigola, grèvol, ginebró... ens poden servir per a fer els arbres més dels primers termes. Per a arbres més de segon terme caldrà buscar

branques més fines, algunes arrels de plantes una mica retocades poden anar molt bé.

Per fer boscos no molt llunyans uns troncs ben ramificats al capdamunt dels quals hi posarem uns trossos de molsa ,d'aquella més arrissada, retallant-la una mica per donar-li forma.

Si es vol fer un xiprer agafarem un tros de molsa ben fina, l'espolsarem de la terra que pugui tenir i la deixarem assecar. Quan estigui seca li donarem forma cònica amb unes tisores i la clavarem a terra amb un tronc o bé un escuradents.

Normalment n'hi ha prou en posar arbres en el primer i segon terme del pessebre. Pensa en triar ben bé les branques que utilitzaràs , més grosses per als arbres del davant i més petites per als del darrera.

Compara els arbres amb les figures que hi has de posar a prop per que no resultin molt desproporcionats.

LES CASES.

Quan més variat sigui el paisatge, millor. Pensa en construir algunes cases formant un poble en la llunyania. Recorda que si ambientes el paisatge en un entorn jueu seran ben diferents que si vols fer-hi un entorn més semblant al nostre.

Les cases jueves d'aquella època eren d'una sola planta, a vegades amb un terrat al que s'hi accedia per una escala exterior. A vegades tenien un sostre en forma de mitja esfera. Aquestes cases es poden construir fàcilment tallant trossos de porexpan en forma de cub, de diferents mides als que enganxarem mitges esferes també de porexpan. Abans de pintar les cases es pot aplicar una capa fina de massilla de pintor.

Per fer cases de tipus català només cal que et fixis com son les masies del teu entorn i intentis fer-les iguals.

Per construir-les pots utilitzar cartró, fusta, suro, guix ja sigui junts o separats. Primer dibuixa't com vols que sigui la casa i després talla les peces segons les mides, enganxa-les pinta-les i llestos! Per fer les teulades pots utilitzar cartó ondulat. Pensa en no trencar les proporcions, les cases que queden lluny han de ser petites.

LES MUNTANYES

Dels pessebres populars es solen fer amb suro i molsa. Si teniu molt d'espai i ganes de fer pastes podeu fer les muntanyes de darrer terme amb guix. Per això cal primer que bastiu una estructura amb llistons o bé amb porexpan o amb qualsevol cosa que doni volum i no pesi i després l’aneu cobrint amb roba de sac o retalls de roba basta xopada amb guix més aviat líquid. Un cop seca aquesta primera part podeu anar afegint més guix i amb les eines aneu treballant camins, barrancs, ponts, etc. Un cop estigui ben sec passeu a pintar-les amb colors suaus, sempre fixant-vos molt bé de quin color són les muntanyes llunyanes que coneixeu. És un bon detall posar unes bombetes entre les darreres muntanyes i el cel, sempre ajuda a donar profunditat al pessebre.

LES EINES

Va bé fer algunes eines especialment si volem fer el taller de sant Josep o bé la casa d'un pagès. Normalment seran eines relacionades amb els oficis esmentats. Primer cal fixar-s'hi bé com són a la realitat i després, amb molta paciència i utilitzant fustes molt petites o bé troncs d'arbre per als mànecs , i amb plom fi per a les fulles de l'eina, quan calgui. (El plom el podeu reciclar del que porten algunes ampolles de vi o cava al capdamunt segellant el tap.)

EL GUIX

S'ha d'anar amb compte ja que s'adorm (s'asseca) de seguida i queda tant dur que ja no es pot treballar. Primer cal posar aigua en un recipient i anar-hi afegint el guix poc a poc amb les mans i mentre tant barrejar-ho amb una paleta , quan la barreja adquireix una consistència alletada i a l'aigua li costa admetre més guix és el moment de treballar-lo. Aquí no ens podem entretenir ja que en breus moments quedarà dur. Abans de pastar-ne més cal netejar ben bé el recipient de guix dur que hagi quedat