La tradició de fer el pessebre

Les figures de pessebre són una de les creacions de l’art popular més entranyables que hi ha en la nostra cultura. Per a moltes famílies aquestes senzilles figuretes representen un lligam entre generacions i per a tots els qui fem el pessebre són, sens dubte, un record de la nostra història personal. Deu ser perquè les veiem només un cop l’any que tenen aquesta virtut de fer- nos rememorar el passat.

Al segle XVIII és quan en alguns convents i cases nobles es comencen a fer els primers pessebres amb figures independents del paisatge. Les figures eren fetes per prestigiosos escultors i només estaven a l’abast de les persones més riques. Al segle XIX, quan les classes populars van voler emular els pessebres de la noblesa, es van crear figures de pessebre senzilles, sovint fetes per terrissaires que per Nadal es treien un sobresou amb aquesta activitat. Els pessebres populars, fets amb suro, molsa, pedres, romaní i altres elements naturals, responen perfectament a la particular realitat simbòlica que sempre ha tingut la representació del naixement de Jesús al llarg de la història de l’art, és a dir, mostrar que Jesús neix enmig de tots els pobles i per a totes les persones. Aquesta idea que teològicament és tan complexa troba la seva expressió més simple en els pessebres populars en els quals les figures representen la gent del poble que els construeix. Malauradament no coneixem gairebé cap dels autors de les figures del pessebre popular fetes al segle XIX i només quan ens endinsem al XX tenim referències d’alguns noms d’aquests artesans.

Text d’Enric Benavent . Cultura popular