Les figures del pessebre: els pastors.

Els dies de Nadal  el món culturalment  cristià fa festa entorn d’un Déu que l’evangeli l’explica com un infant despullat, tremolós, indefens, que neix sense un casa seva perquè no troba posada a on vulguin acollir-lo; i un Déu fet infant, que també haurà d’emigrar fora del seu país perquè el poder de torn, representat pel rei Herodes, el té mal a ple.

En aquest infant, proper i misteriós a la vegada, descobrim un Déu tendre, gratuït, generós, disposat a tot per tal d’alliberar i salvar els homes i dones del món, que tant estima. El missatge dels àngels és aclaridor: “No tingueu por. Us anuncio una bona noticia. Ompliu-vos d’alegria. Us ha nascut el Salvador, el Senyor”.

Però l’Evangeli no només ens mostra un nen que manifesta l’amor i tendresa de Déu, i un àngels que escampem per tot arreu la bona notícia que salva i allibera .

L’Evangeli ens fa veure, també, que el poder, la comoditat, el benestar i la riquesa difícilment deixen lloc a Jesús, que és amor compartit i gratuït sense esperar res a canvi. L’Evangeli ho diu amb claredat: “Nasqué en trànsit, pobre entre els pobres dins una menjadora perquè no trobaren lloc on la gent posava”. I només els marginats, social i religiosament, que eren els pastors, són capaços de veure’l amb els seus propis ulls i fer córrer la veu, i donar gràcies per allò que han vist i han sentit. Només els pastors, que són mal considerats, que viuen dependents del seu amo, lluny de la gent i defora de la ciutat amb els seus ramats d’ovelles i cabres, només ells són capaços de veure, d’entendre i correspondre, alçant la veu i creant una dinàmica de solidaritat i d’esperança en una major justícia, a on els pobres també siguin tinguts en compte i considerats en la seva dignitat de persones, exactament amb el mateix pes i valor que qualsevol altra.

Perquè l’evangeli ho conta les coses d’aquesta manera, és obligat demanar-nos: qui són avui els pastors, avui?

Fragment extret de Jeroni Llambias Vidal