15
POEMA DE NADAL (Cant Final)
Va ser una nit que va florir l’estrella,
I va néixer l’Infant!
Imaginem que fou la nit més bella,
Més musical, més flamejant!...
I fa molt temps, molt temps, i algú ensiborna
El nostre pit, per atiar l’oblit,
Per fer-nos infidels, però retorna
Cada any, aquesta nit.
La nostra vanitat prou s’afigura
Que està damunt del bé i del mal,
Mes no hi val ganivet, ni ànima dura,
És més forta la nit de Nadal!
Ai, si no fos aquesta nit, tan clara!
Seríem tros de carn i pensament
Que no coneix d’on ve, ni on va, ni on para;
Pell d’home arrossegada pel corrent!
Però Nadal ens ha pintat el rostre
Amb un vermell precís i decidit,
I ens dóna un sentiment de llar, de sostre,
De terra, de nissaga i d’esperit.
I ens dóna un punt d’humilitat de cendra
Per estimar un racó dintre l’espai,
I desperta en el cor aquell blau tendre
Que hem volgut escanyar i que no mor mai.
Procurem ser una mica criatures
Amorosint el baladreig raspós,
I diguem: “Glòria a Déu a les altures”
Amb aquell to que ho deien els pastors.
I si tot l’any la mesquinesa ens fibla,
I l’orgull de la nostra soledat,
Almenys aquesta nit, fem el possible
Per ser uns homes de bona voluntat.
J.M. de Sagarra
